El domini creixent de les tècniques d'animació 3D al començament de la dècada de 2000 ha provocat un interessant canvi dins del cànon artístic dels llargmetratges comercials d'animació nord-americans. Encara que l'animació 2D hollywoodiense sempre ha coquetejat amb l'estil fotorrealista, aquesta tendència visual s'ha estandarditzat en la producció d'animació gràcies a les possibilitats del paradigma digital.